Ningú
no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un
indret maleït.
H.
P. Lovecraft
Els dracs no ho
entenien. Només havien devorat mitja ciutat i cremat la Torre Agbar... Ni que
haguessin incendiat la Sagrada Família! Van
començar a arribar cavallers de tot arreu, armats amb llances i espases de
plata, disposats a defensar el que quedava de ciutat. Però en veure que els
dracs parlaven entre ells i semblaven ser molt més intel·ligents que els humans
la majoria van fugir. N'hi havia de tots colors, eren tal com els pintaven els nens.
“Com ens poden
odiar tant?”, es preguntaven els dracs.
La lluita era
ferotge, fins que la dona dels cabells llarg va fer sonar un xiulet
d'ultrasons. Els dracs s'amagaren a la mansió maleïda. Però allà dintre els
dracs no estaven sols. Algú més s'amagava entre aquelles parets i no semblava
estar de bon humor.
El senyor dels
dracs somreia. Aquells beneits no sabien què els esperava. La torre començà a
llampegar. Aquest donà explicacions.
—Per què sou
éssers maleïts? Per què sou perseguits per cavallers armats? Escolteu! Els
humans no ens entendran mai, creuen que som l'enemic. Ells són vius perquè
nosaltres els deixem, estan en perill d'extinció! Tenen por!
A la porta
milers d'homes amb torxes perseguien una quimera. A dins els dracs preparaven
una via d'escapada. I es van escapar, els dracs van decidir deixar sols als
inútils humans. Tornarien quan ja no els recordessin i acabarien amb tots. El
futur de la humanitat havia quedat decidit, però al senyor dels dracs ja no li
importava. No es mereixien res! Des d'aleshores, els dracs només surten quan hi
ha alguna princesa pel mig... i algun cavaller disposat a lluitar per ella!
22, 23 i 24 de novembre, 2013
Autors:
Alícia Gili Abad
M. Monsterrat Medalla
Glòria Tudela Galbis
Miri Quatre
Tere SM
(Equip #33LF)
(Equip #33LF)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada