divendres, 13 de desembre del 2013

#J04R: Homenatge a Joana Raspall (micropoemes)

La rosa desclosa
mai més pot florir.
La rosa enclosa
ben aviat es pot marcir.
Ambdues poncelles, mort
acabaran per esdevenir.

Creia que era poetessa
per fer poemes,
però era poetessa
per fer poetes.

Hi ha noves estrelles en el cel tot blau,
Joana i Mandela, poemes de pau.

"T'espero i sé que vindràs" quan cerqui mots per entendre'm. Definir-me o regalar-me. Sé que et trobaré assegudeta en el punt d'una

Cireretes als ulls, et somric embadalida, nit de sal, t'adormiràs i voldràs els núvols, xaiets de color rosa, així que despertis de nou.

Respiro el teu aire i sento que sóc carn, part de la carn que ens uneix, de la veu que ens agombola, de les passes que ens duen a demà.

Era un gran general, va conquerir imperis, sols en la vellesa, tot mirant els seus rosers, es veié com el millor home, amant de l'amor.

He desat les paraules en cristalls de fina textura, les he guardades per a tu, per quan no estigui al teu costat, les puguis viure tu.

Respiro les paraules que ens fan ser el que som, llegeixo els rosers i els flairo, cal estimar tot allò que és bell, i fer-ho tangible.

Rebem ecos d'estrelles mortes
i en la seva llum un rastre del que ja no és.
Fantasmes il•luminen el nostre camí cap a l'extinció.

Velles llums ens fan companyia.
Clarors enlluernen el camí.
Pau i via fora.

El rellotge parla de silencis, un paper esquinçat plora en terra i una pols de comiat trenca l'alba, il·luminant els llençols buits.

El jardiner poeta plantava Maria Lluïsa, per tal que la seva fragància amarés els seus versos i aquests esdevinguessin perennes.

S'han alineat les estrelles
i pels portals vénen éssers
d'un altre temps,
d'un altre espai.
Tornarem a morir:
és el seu regnat.

Més enllà de les fronteres,
 les muntanyes i les valls
 més enllà de les estrelles...
 Més enllà sonen poemes
 de na Joana Raspall.

L’ase i el tractor, de llaurar, de pluja i de fred n’estaven farts. Es van fer músics. Ara, per pobles i festes els escoltareu cantar.

Els carrers es pentinen de mort
amb els famolencs ben impacients
que esperen amb gran conhort
poder saciar la gana latent.

Aquest Nadal, seré poema.
Aquest cap d'any, seràs cançó
i farem fora les penes:
Nadal, cap d'any, tu i jo.

Era de nit, en dansar semblava que els ceps se’ns empeltaven a les cames i ens creixien gotims dels cabells. Sang i saliva adolescent.

Com un punxó esmolat
els rastres d’ahir claven els oblits a la sorra
entre dunes de temps
i s’esvaeixen grisos darrere el teu comiat.

Un comiat inesperat
una abraçada transparent.
Les mans calçades
dins unes butxaques buides.
Una mirada plena d'alcohol a mitjanit.

Fuet, tomàquet, oli i sal
sembla poc tan bon menjar
res millor podreu trobar pel plaer ric ser no cal.
Massa típic podreu dir
ni modern ni original
però sens dubte no fa mal
penseu, per mi, es gaudir.

Amaga la fortuna la boira
De la que dels revivents vol fugir.
Estima el viure la jove Moira,
Del ferest plor, pot valor sorgir.


Ja sento la crida
cap a les profunditats
del Pare Dagon
i la Mare Hidra.

L’estany està silent, oblidat. Antany, estols d’ocells hi anaven a abeurar. Ara ja no hi juguen els nens, i els ocells passen de llarg. Núvols negres descarreguen pels camins enllotats, els carruatges obliden passar-hi, els homes viuen el dol de la mort. El plor d’un nadó, un crit a la fondària del bosc. Les fadrines tremolen davant la llar de foc. És el dol de la mort. Les garses grallen cridaneres, a les vores del camí del riu, l'aigua bruta baixa lenta, els peixos fa temps van fugir. Peus bruts de fang, a les mans, unes gotes de sang. A les galtes, restes de sal, doncs ja no hi ha res pel que calgui plorar.

Quina insistència el temps! De nou el conte de la besada, la frontera blanca de la mossegada. De la poma adormida a la poma enverinada. De la blancor de la neu, al gust de la fruita madura, que si el príncep no s'atura, nans meus tampoc no hi aneu. Vull seguir adormida si sols em pot despertar un bes. Vull la mirada, si he estat jo la que ha fet l'esforç d'obrir els ulls. Gaudeixo l'esforç de besar-te on el desig no t'he espera, i desennuegar-te tota de plaer, per veure't aquella mirada errada.


Com a petjades a la neu,
el blanc d'un estel fugaç
solca profund el cel fosc dels records.

6, 7 i 8 de desembre, 2013


Autors:
Hugo Camacho
Sergi G. Oset
Marta Pérez Sierra
TereSM
Miri Quatre
J. M. Vidal-Illanés
Ferran d'Armengol
Glòria Tudela Galbis
Edgar Cotes Argelich

divendres, 6 de desembre del 2013

Torneig Lovecraft: La ferum (Equip #55LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

             A poc a poc les plantes anaven morint al voltant de la casa. Una flaire estranya arribava fins el poble. Quan el vent baixava per la gorga del riu, res ni ningú gosava posar un peu en el carrer. Una depuradora d'aigua feia menys ferum. Aquella mala olor anava augmentant cada dia, fins i tot algú es va desmaiar. Van ser molts els valents que es van unir per investigar. Malauradament tots queien malalts per morir poc després. Un d'ells, però, semblava immune a la pudor. Potser era un dels maleïts? La ferum es ficava dins la pell, arran dels sentits i destruïa, primer les sensacions, després el seny. Però ell coneixia la procedència d'aquella intoxicació. Carregant-se del poc seny que li quedava, va encaminar les seves passes fins el soterrani de la mansió i va descobrir què era el que acusava aquella pudor maleïda i corrupta: una criatura deforme i voluminosa ocupava tot l'espai. Se li va gelar la sang al supervivent en sentir gemegar a la bèstia:
             —Papa!!


29 i 30 de novembre i 1 de desembre, 2013


Autors:
Ferran d'Armengol
Marta Pérez Sierra
Hugo Camacho
Cristina Boldú
(Equip #55LF)

dijous, 5 de desembre del 2013

Torneig Lovecraft: La venjança de Cthulhu (equip #33LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

             William F. havia investigat anys enrere el clan dels McQuincy. Potser descobriria un secret sobre la casa i sobre el bosc negre. Isaïes McQuincy va fer fortuna amb el tràfic d'esclaus a Cuba, i els fills, amb el contraban d'alcohol en temps de la Prohibició. El nét havia volgut innovar i havia provat fortuna amb les piulades, però com fer negoci amb lletres que no existien més enllà de la xarxa?
             Tanmateix, ben aviat descobriria la manera. Un home vell i barbut trucà a casa seva. Li proporcionava l'encanteri adient per la causa. El noi dubtava molt que aquell home del segle passat tingués  idea de què anava, tot allò. Malgrat tot, se l'escoltà. Una combinació precisa de lletres al telèfon causava l'efecte hipnòtic que atreia els escollits fins al bosc que amagava un tèrbol secret.
             —REⱭЯUM, REⱭЯUM –repetien els acòlits, en una lletania que, in crescendo, esdevenia un mantra que s’apoderava de les seves voluntats.
             El nano però no sabia pas que fer amb els acòlits, ell el que volia era buidar les seves comptes corrents. Llavors s'adonà de què no eren acòlits, sinó profunds. I cridaven al seu amo i senyor, Cthulhu. Aquest, però, no es dignava a aparèixer. Cthulhu estava massa ocupat en altres afers, aliens totalment als que sempre havien cregut cegament en ell. Traïció?
             Aleshores una pluja d’ocells morts guarní les branques dels arbres que ploraven saba roja. Presagis de malaurança. El bosc es marcia. Aranyes, mussols, i granotes plovien com  una plaga bíblica. El cel s'obria, i es trencava sobre els seus caps i els acòlits reien.
             El noi es fregà les mans: enmig d'aquell desori, potser podia aprofitar la informació donada per l'home del segle passat. Peter McQuincy anà al bosc negre i amb la informació que havia obtingut de William F., conjurà Cthulhu que li transferí el seu poder. La combinació lletres provocà que tothom es veiés obligat a seguir-lo a ell... I així, s'oferí a alliberar-los, previ pagament en metàl·lic.
             —Unes quantes preferents i sereu lliures de la influencia satànica —digué.
             Però, no els previngué del control bancari.
             Cthulhu no acceptà l'estafa als seus servidors i decidí fer una visita a la Terra. Peter McQuincy no sabia on s'havia ficat...


29 i 30 de novembre i 1 de desembre, 2013

cthulhu wallpaper

Autors:
Sergi G. Oset
Josep Manuel Vidal-Illanés
TereSM
Alícia Gili Abad
M. Montserrat Medalla
Edgar Cotes Argelich
(Equip #33LF)

dimecres, 4 de desembre del 2013

Torneig Lovecraft: Un Bloody Mary (Equip #00LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

             Deien que els quatre joves que hi vivien no sortien mai de la finca. De totes maneres, la bústia estava plena de propaganda. Això no va fer dubtar al detectiu Spencer. El pagaven per trobar on era aquella noia i les pistes el portaven fins allà. Va trucar al timbre de la casa. No el van respondre. Va decidir agafar el pom i la seva mà va quedar completament socarrimada. una flaire forta, espessa i pudent impregnava l'aire. Costava respirar. La porta era tancada i barrada. Allà ja no hi podia viure ningú. Malgrat el dolor a la mà, havia de continuar. Va fer una volta a la casa fins que va trobar l'entrada al soterrani. El pany era fàcil. Es tapà el nas amb un mocador i entrà. La humitat es calava fins al moll de l'os. Una munió de ratpenats va sortir de dins. L'esperaven amb un somriure tenebrós i un banquet servit en una taula il·luminada amb espelmes. Tot plegat força fantasmagòric.
             —Que voldràs? —li preguntaren amb veu ronca.
             —Només respostes —va respondre a l'aire fosc— Bé, i ja de pas, què tal un Bloody Mary?
             Algú va anar cap a ell i tot d'una va sentir unes dents al coll.
             —No tenim suc de tomàquet pel còctel, però la teva sang servirà.
             Eren vampirs! Se'ls va treure del damunt amb un gir ràpid i va mostrar un feix d'alls.

             "La pudor que haurà agafat la gavardina", pensà.

29 i 30 de novembre i 1 de desembre


Autors:
Miri Quatre
Mark Olsson
Glòria Tudela Galbis
Francesc Barrio
(Equip #00LF)


diumenge, 1 de desembre del 2013

Torneig Lovecraft: Els Caçadors Obscurs (Equip #55LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

Els escriptors maleïts, els deien. Entre les muses corria el rumor que les que s'hi deixaven caure mai no en tornaven. Per això, les muses decidiren requerir l'ajuda dels caçadors Obscurs. Però, per on començar? Van parlar amb la vella padrina i les hi va ensenyar a fer el ritual d'invocació dels Caçadors. El problema era l'ingredient principal: alia obtenir sang d'un llop blanc, una criatura admirada i protegida per les muses. Però, si volien obtenir l'ajuda dels Caçadors Obscurs...
Melpòmene, la musa més severa, decidí actuar ella mateixa. A diferència de les seves germanes, ella odiava els finals feliços. Es dirigí al Palau de l'Hivern, el cau dels llops blancs, pensant d'enganyar al Rei i arrabassar-li la sang. Amagada a la roba duia una espina amb punta enverinada,  que només amb una punxada de res et paralitzava les extremitats i restaves indefens.
El consell dels escriptors en sentir que les muses els volien abandonar, es vingué avall. No entenien que no les necessitaven.

Melpòmene arribà amb la sang del llop blanc. Cap de les muses demanà d'on l'havia tret, es miraren entre elles i iniciaren el ritual. Cants malèfics, paraules en un idioma ja oblidat i un pentacle al terra dibuixat amb la sang. Començà la invocació. No va trigar massa a veure's l'efecte del sortilegi. La mansió va ser sacsejada per un terratrèmol. Les muses segrestades sortiren de les masmorres. Des les esquerdes del terra sorgien tenebroses criatures, éssers llefiscosos que acudien a la crida. Eren els Caçadors Obscurs!

22, 23 i 24 de novembre, 2013


Autors:
Francesc Barrio
Josep Manuel Vidal Illanés
Alícia Gili Abad
TereSM
Edgar Cotes Argelich
(Equip #55LF)

dijous, 28 de novembre del 2013

Torneig Lovecraft: Les filles de Lilith (Equip #33LF)

 Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

Que els sudistes eren coneguts pel seu racisme no era cap tòpic. Els terratinents no consentirien tenir per veïns a una família negra. Una nit es reuniren a casa del reverend Michaels i havien convidat un home del Klan que els explicà un pla per desfer-se'n d'ells. Una veu va saltar entre la gent reunida.
—No han fet res!
Però les mirades que li dedicaren van fer que no tardés en callar. El seu cervell maquinava un pla per poder defensar la igualtat i la tolerància. Sabia que tots farien tot el possible per impedir-li-ho.
L'indret maleït reduïa el bé, el mal, flors negres escardalenques, floria arreu, poderós en essència. Un sol pètal enverinava l'ànima. Aquells rumors se'ls inventaven convençuts que els blancs eren superiors i no s'imaginaven els canvis que vindrien amb la lluna plena.
Les dones abandonaren la lectura fulletonesca i els salons de té, es feren amigues de les dones negres per escriure amb sang el que no sospitava ningú. El reverend Michaels i el Klan eren a l’ull de l’huracà de les forces arcanes que desencadenaven les filles de Lilith. Els homes del Klan pensaven que amb la seva força bruta i la seva fe en Déu, tindrien suficient per enfrontar-se a les dones.
Però, elles tenien una poderosa arma que podia acabar amb qualsevol problema. La germandat de les filles de Lilith s'estenia silent i poderosa. No importava el color de la pell. Derrotarien el Klan des de dins. Seria més poderós l’exercici de l'amor, del seny i la raó que la força de les armes, del dolor de la foguera, del plany de la forca?
Els homes del Klan calaren foc a una enorme creu a la plaça del poble. Les flames prengueren la forma de Lilith, que els parlà.

—Porto el nom d'un dimoni, i puc... bé, podem ser com ells, però volem igualtat i tolerància. Decidiu quin món voleu o ens vessarem en flames.

22, 23 i 24 de novembre, 2013


Autors:
Sergi G. Oset
Hugo Camacho
Glòria Tudela Galbis
Miri Quatre
Marta Pérez Sierra
(Equip #33LF)

dimarts, 26 de novembre del 2013

Torneig Lovecraft: Perfecció (Equip #00LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

             La gent sospitava de la família que hi vivia: un matrimoni que s'estimava i amb la parelleta de fills.
             "Massa perfectes", deien alguns.
             Els pares vivien aliens als comentaris; no els coneixien. Amb els fills era diferent. Alguna cosa havien sentit i no els feia cap gràcia sortir del seu món privat. Els fills ignoraven les xafarderies d'un poble al que no hi tenien tirada, i menys després d'un fet recent que s'escampava per les xafarderes del lloc. Tenia a veure amb l'alcalde i, pel que deien, la família tenia la clau per solucionar-ho.
             Volien venjar-se de tota aquella gent malparlada. La seva paciència tenia un límit. Ho farien. Es venjarien, i sabien ben bé com. El llibre negre de conjurs que havien trobat a les golfes els ho marcà, sembla ser que ja antigament algun familiar l'havia utilitzat. Tot el que necessitaven, ho tenien: un plànol del poble, la guia telefònica, ninots variats i moltes agulles.
             Quan va ser mitjanit i van comprovar que pels carrers no hi havia ningú, van anar al centre del poble i allí va començar tot. Un gran vòrtex sulfurós es va obrir en mig del carrer gran, les cases s'encaminaren a dins del forat mentre ells s'ho miraven admirats. Allò fou un infern. No va caldre un gran esforç per part de la família: semblava que tot estava escrit des de feia temps!

22, 23 i 24 de novembre, 2013


Autors:
Mark Olsson
M. Montserrat Medalla
Cristina Boldú
Ferran d'Armengol
(Equip #00LF)

dijous, 21 de novembre del 2013

Torneig Lovecraft: Les dones nues (Equip #55LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

De fet, la majoria dels habitants del poble mai no s'acostaven a la zona dels pantans, mentre corrien febrils les llegendes sobre dones que es reunien a la foscor per ballar nues mentre estranys ocellots  similars als pterodàctils sobrevolaven els aiguamolls. En John, decidit, va anar ben abrigat a comprovar si la llegenda era certa. Feia molt temps que no veia una dona nua. En arribat al pantà, va sentir un so repetitiu, de baixa freqüència, com un cant ritual. Dins una clariana on la boira s'escampava.
Les deixebles de Demèter mormolaven una lletania celta. L'arrel de la belladona corria de mà en mà. L’altar de pedra era moll de sang. En John provà de apropar-se a l'altar. Ho volia veure tot. No pensà que les bestioles de les bruixes feien guàrdia pels voltants. Aquells malsons voladors el van envoltar amb uns crits tan brutals i eixordadors que el van llençar contra aquell fang pudent i viscós. Un dels ocellots xisclà i es llençà cap a on estava John. La lletania s'aturà de sobte i les dones nues miraren fixament l'intrús. Una d'elles, la que portava una daga ensangonada a la mà, el somrigué, divertida. El John va sentir com la vegetació putrefacta de tot l'aiguamoll vibrava amb una repugnant emoció. Una arrel va palpar-li la cara. Intentà recular, però ja era massa tard, la brossa malèfica l'envoltava, dirigida per una voluntat àvida de sang. Es regirava intentant buscar escapatòria, però de mica en mica deixava de notar força als músculs. Mirà al voltant, buscant ajuda. Atrapat per la vegetació! La dona, nua, l’assenyalà amb la daga tot dient:
—El que succeeix als aiguamolls, es queda als aiguamolls.
La llum, l'aire i ell mateix van ser esborrats de la seva ment. Una sola presència havia arrelat dintre de la seva ànima, ofegant-la. I se li acabà l'aire, però seguí somrient fins la fi, veient per últim cop aquella dona nua dels aiguamolls.


15, 16 i 17 de novembre, 2013


Autors:
Mark Olsson
Aitor Zaius
Sergi G. Oset
Francesc Barrio
Josep-Manuel Vidal Illanés
(Equip #55LF)

dimecres, 20 de novembre del 2013

Torneig Lovecraft: De dracs, princeses i cavallers (Equip #33LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

         Els dracs no ho entenien. Només havien devorat mitja ciutat i cremat la Torre Agbar... Ni que haguessin incendiat la Sagrada Família! Van començar a arribar cavallers de tot arreu, armats amb llances i espases de plata, disposats a defensar el que quedava de ciutat. Però en veure que els dracs parlaven entre ells i semblaven ser molt més intel·ligents que els humans la majoria van fugir. N'hi havia de tots colors, eren tal com els  pintaven els nens.
“Com ens poden odiar tant?”, es preguntaven els dracs.
La lluita era ferotge, fins que la dona dels cabells llarg va fer sonar un xiulet d'ultrasons. Els dracs s'amagaren a la mansió maleïda. Però allà dintre els dracs no estaven sols. Algú més s'amagava entre aquelles parets i no semblava estar de bon humor.
El senyor dels dracs somreia. Aquells beneits no sabien què els esperava. La torre començà a llampegar. Aquest donà explicacions.
—Per què sou éssers maleïts? Per què sou perseguits per cavallers armats? Escolteu! Els humans no ens entendran mai, creuen que som l'enemic. Ells són vius perquè nosaltres els deixem, estan en perill d'extinció! Tenen por!

A la porta milers d'homes amb torxes perseguien una quimera. A dins els dracs preparaven una via d'escapada. I es van escapar, els dracs van decidir deixar sols als inútils humans. Tornarien quan ja no els recordessin i acabarien amb tots. El futur de la humanitat havia quedat decidit, però al senyor dels dracs ja no li importava. No es mereixien res! Des d'aleshores, els dracs només surten quan hi ha alguna princesa pel mig... i algun cavaller disposat a lluitar per ella!

22, 23 i 24 de novembre, 2013


Autors:
Alícia Gili Abad
M. Monsterrat Medalla 
Glòria Tudela Galbis
Miri Quatre
Tere SM
(Equip #33LF)

dilluns, 18 de novembre del 2013

Torneig Lovecraft: Els quatre excursionistes (Equip #00LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

         En el poble es parlava de l'estranya desaparició de quatre excursionistes que havien acampat en un prat a tocar del vell casalot. El pànic s'escampà quan quatre siluetes empalades en quatre estaques es deixaren veure entre la foscor nocturna. Automàticament tothom sospità d'ells i això suposà un gran error perquè desvià l'atenció de l'autèntic torturador. Els quatre tenien un somriure forçat, com una ganyota malèfica, que espantà a la policia científica. A la cuixa dreta, a foc, un drac. Havien pentinat la mansió de cap a peus, sense resultat. Estava abandonada. Tanmateix, la clau de tot havia de trobar-se allà!
         Els quatre fantasmes dels empalats observaven els policies donar pals de cec, però no els podien indicar qui els havia mort.
De sobte un gos policia començà a bordar a tocar de la llar de foc, i una agent va observar que corria aire en acostar-hi una espelma. Era un passadís secret! Decidiren investigar què hi amagava. No van donar crèdit al que van veure. Una petita sala amb un taüt... La sala semblava anar encongint-se cada vegada més del petita que era, amb aquella taüt plena de pols al mig. Hi hauria alguna cosa?  Res, el buit. El taüt era la porta al pou d'un més enllà buit! Els fantasmes dels empalats eren dins, ajaguts, a punt de lliscar-hi. En aquell moment van ser visibles per als policies que van veure com lliscaven dins el pou. Quedaria el misteri sense resposta? Els excursionistes, assenyalats pel fum i la pols, com si d'un dit es tractés, foren engolits pel taüt. Tots eren un: botxí i víctima.
El gos policia es va quedar sol i sense entendre res. Va udolar en abandonar el corredor i, veient-lo tancar-se, va fugir cap el bosc.

22, 23 i 24 de novembre, 2013


Autors:
Hugo Camacho
Ferran d'Armengol
Marta Pérez Sierra
Cristina Boldú
Edgar Cotes i Argelich
(Equip #00LF)

dilluns, 11 de novembre del 2013

Torneig Lovecraft: La profecia (Equip #55LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

A les alqueries dels voltants, els grangers sempre duien un arma a mà i, de nit, tancaven el ramat darrera panys d'argent beneït. Utilitzaven mots eixuts i esquerps amb els desconeguts, quan gosaven demanar-los un indret que s'apropés al punt prohibit de la vall. I malgrat l'aïllament, passats nou mesos i nou dies i nou hores es complí la profecia i nasqué la criatura promesa enmig del noviluni.
Aquell any, les collites es van perdre. Un incendi van arruïnar els bosc de faigs, orgull de la contrada. Els animals naixien morts. Llums estranyes sorgien de la vora del llac, ara més visibles sense el bosc estimat, i de la cova del turó baixaven remors de morts. Feia fred. Sempre. La boira permanent desdibuixava la gran mansió maleïda.
El nadó colrat de fum i gel anava creixent. Era l'escollit.
Els camperols no parlaven de tot això en públic, però tots sabien que un dia o altre apareixeria aquell noi que ho canviaria tot. Un grup de “bons homes” decidiren que ja en tenien prou: obririen les rescloses de la presa. El casalot desapareixeria sota les aigües, tot inundant aquella maleïda vall. No sabien si la bèstia romania en el casalot, però no tenien temps pels detalls, els calia actuar. Desconeixien el poder de l'Escollit. Va tocar una gota i tot es va congelar. Ni collites, ni animals, ni bosc, ni aigua. Era la profecia!


8, 9 i 10 de novembre, 2013



Autors:
Sergi G. Oset
Ferran d'Armengol
Miri Quatre
Cristina Boldú
(Equip #55LF)

Torneig Lovecraft: Dolçor (Equip #33LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

Pocs s’atrevien a acostar-s’hi, ni tan sols el bestiar, que girava cua en veure el cartell de l’entrada d’aquell camí sense asfaltar. Però, sempre hi havia l'ésser curiós, amb ganes de trencar tòpics. Aquell que estava massa encegat per la set d'aventures. Havia sortit més aventurer que mai i a mesura que s'acostava a la mansió, el cor li bategava amb més força. Suava. Caminava ajupit, la por dins el desig de saber, decidit a infiltrar-se dins l'ànima de l'indret maleït. Arribava vora la tanca de ferro. Amb tremolor a les mans, s'atreví a posar-ne una damunt la tanca. Un calfred recorregué el seu cos i va estar a punt de convertir-se en un ornament més del ferro forjat de l'entrada. En Limburg entrà i avançà, tres passes. Immediatament va desaparèixer.
O això li va semblar al nen que ho mirava tot des de fora de l'edifici mentre llepava una estranya piruleta que tenia ulls i boca. Tenia bon gust; però encara més, la dolçor de la venjança... En veure en Limburg desaparèixer, el nen va esbossar un somriure maligne. Havia aconseguit que l’home —com a mínim— entrés a la mansió maleïda. Frisava per saber tot el que li esperava allà dins. El nen xuclava amb desfici mentre els seus ulls seguien  la figura fosca i somreia. La piruleta també somreia, i els seus ulls de caramel empaitaven els foscos del nen, que pronosticaven la desgràcia de l’home si tot anava com el nen havia preparat. Quan va veure que Limburg havia tornat a aparèixer i somreia va llençar la piruleta al terra.
—Ja era hora!— li va etzibar.
I en Limburg, sorprès, donà un pas, trepitjant la piruleta, se'l mirà i preguntà:
—Fill?


8, 9 i 10 de novembre, 2013


Autors:
Mark Olsson
Glòria Tudela Galbis
M. Monsterrat Medalla
Marta Pérez Sierra
Alícia Gili Abad
(Equip #33LF)

Torneig Lovecraft: L'autèntica maledicció (Equip #00LF)

Ningú no volia tractes amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft

         En Howard, el germà petit, estava decidit a canviar la visió que tenien d'ells al poble, però la seva deformitat espantava els veïns. Poc es pensava que la truita es giraria, quan els morts vivents ompliren els carrers. Estaven famolencs i ells no discriminaven. El noi, impulsat per l'amor que sentia per l'Elizabeth —la filla del pastor—, es va alçar com el líder inesperat de la resistència. Però, en erigir-se com a tal, en Howard no podia ara trair la confiança dels seus conveïns. El problema era dissenyar una estratègia.
         Mentrestant, els famolencs envoltaven la casa intentant traspassar els seus murs. Encara podien posar-los a ratlla, però la cosa no podia durar.
         Els germans del noi decidiren que haurien de deslliurar aquells poders que tanta mala fama els havien donat. No obstant, Howard no podia permetre l'alliberament d'un horror que faria que l'Elizabeth el rebutgés per sempre. Ho resoldria tot ell sol. Abans que ho pogués evitar, però, els germans desencadenaren els seus poders: es convertiren en superguerrers de quart nivell.

         Només existia una sortida i ho havia de fer tot en secret. Howard va sortir de la casa per un dels túnels que donaven al cementeri. Allà estava Ibmoz, el pare de tots els morts vivents. Si li clavava una estaca al cervell, l'epidèmia desapareixeria, talment com un vampir. I així ho va fer, per l'Elizabeth. Travessà l'ull dret d'Ibmoz, que es va desfer davant dels seus nassos i llavors, els famolencs van caure a terra. Va ser llavors quan es va girar triomfant buscant amb la mirada els seus germans i es trobà amb el cos d'Elizabeth que jeia a terra. Així fou com descobrí l'autèntica maledicció de la seva família, més enllà de les deformitats i la màgia negra: destruir allò estimat.


8, 9 i 10 de novembre, 2013


Autors:
Hugo Camacho
Aitor Zaius
Josep Manuel Vidal-Illanés
Tere Essa Ema
Edgar Cotes Argelich
(Equip #00LF)

dissabte, 9 de novembre del 2013

#C13W: Castanyaween 2013

Els monstres del grup “Tuiterats Ultradimensionals” hem disfrutat d’un terrorífic Castanyaween. Com tant ens agrada atiborrar-nos de castanyes o panellets, com xuclar històries de zombies, vampirs o altres monstres terribles; hem decidit fusionar les dues festivitats.
¿Què t’agrada buidar castanyes i posar-hi una espelma dins?
¿Què disfrutes anant a visitar els difunts vestit de bruixa?
¿Penses que els panellets s’han de degustar amb un bon got de sang?
Aquests són els teus escrits.
Perquè tots podem disfrutar del Castanyaween com hem fet nosaltres, creant en menys de 48 hores, tots aquests tuits en forma de microrrelats.
I com els volem compartir amb tots vosaltres, aquí teniu els resultats. Aquest són els nostres

CASTANYAWEEN...

...ENTRE MONSTRES

Una mà terrosa. Lluna plena. Sang fresca. Una remor xiuxiuejant. Aquella era la nit dels monstres.

...AMB GUST DE CASTANYES

No va voler fer cas de les pors del seu fill i comprà castanyes a aquella extranya senyora. La seva ànima sortí mentre mastegava.


Ningú mai hauria imaginat qui era l'enemic de l'humanitat. Les castanyes estaven conquistant el món i ho destrossaven tot.

...DEL COLOR DE LA SANG

Ningú veia com li regalimava la sang entre les cames, però ja es trobarien amb la gana inasaciable del se penis, ara que era viu.

El banquer va rebre a la clienta sense sospitar que aquesta era la última visita. Aquest cop seria a ell al que li xuclarien la sang.

…però la clienta va sortir amb els ullals destrossats, no hi va trobar ni una gota de sang en aquell cos escardalenc.

…GASTRONÒMICS

Va sortir volant fins aquell àtic, li havien jurat que hi vivia una vampiressa. Res el podria aturar, duia un segle sense tastar-les.

Famolenc. Així és com en sento. No hi ha dolor, ni fred, ni culpabilitat, ni remordiments. Només aquest dolor als budells i... la set!

Panellets. Gran delícia. I més si els condimentes amb petites porcions de cervell humà jove. Un manjar digne de zombis refinats.

… ENTRE ZOMBIS CURIOSOS

L'horda de zombis passà de llarg el Congrès dels Diputats. Allà hi havia poc cervell que devorar.

... i el que hi havia, tenia un gust massa amarg. Hauria d'intentar a la cafeteria del davant.

El caos es va estendre ràpidament, quan l'horda de zombis va decidir no robar més cervells, sino perfils del Facebook.

... JUGANT AMB LA MORT

Em contemplo a mi mateix mirant el telèfon. Hi ha algú al meu darrera. Decideixo que he de morir però l'extrany no em deixarà.

La mort li va fer una última broma màcabre. Quan ja es pensava que olvidaria tantes desgràcies, la dona de negre va marxar sense ell.

....ENTRE CINÈFILS

Veient “matança de Texes 2” amb unes crispetes no vaig veure venir la serra fins tenir-la dins del cervell

....DISFRESSATS

La disfressa més terrorífica, sens dubte, va ser la de castanyera sexy. Aquell paio s'hauria d'haver depilat les cames!

.... O DE VISITA AL SALÓ DEL MANGA

Vaig entrar al saló del manga pensant que anava de cosplay vaig comprendre el meu error quan em va mossegar el coll

El terror ha estat devastador quan el taller de cuina ha mostrat l'ingredient secret: el públic!

Després d'una hora de cua s'adonaren que era per entrar a l’escorxador i no al saló.

...VISITANT CEMENTIRIS

Era jove i acostumava a anar al cementiri buscant un polvo ràpid. Ara que sóc vell hi vaig buscant amor etern.

...ENTRE HOMES LLOP?

Pere no volia veure les orelles al llop. El que volia, era veure com era realment el llop per dintre.


… I ENTRE AMICS I VEÏNS

Ja sabia que no et faria por sopar amb mi, tampoc volia que t'escapessis abans de posar-te a taula i quedar malament amb els amics.

L'any que ve tornaria a celebrar #Halloween com a ella li agradava... Això si, amb uns altres veïns.

31 d'octubre i 1 de novembre, 2013



Autors:
Sergi G. Oset
Mark Olsson
Ferran d'Armengol
Edgar Cotes Argelich
Hugo Camacho
Alícia Gili Abad
Glòria Tudela Galbis